OLEGUER AROLA

 In General

Els Pastorets per mi ha sigut una manera de fer-me gran. Aquí he conegut gent nova i magnífica, la qual m’ha ajudat tant o més del que jo els he ajudat a ella. També hi he viscut grans experiències, tant bones com dolentes, però els recordo amb molt d’afecte.

 

Des de ben petit que he actuat i he contribuït, des de figurant fins a protagonista, passant per altres papers. He fet de furieta, i m’enrecordo perfectament de com m’amagava a la olla. També he actuat com el rabadà de la colla de pastors, cosa que em va encantar fer durant tants anys i si no fos perquè m’he fet massa gran seguiria fent amb molts ànims. No puc oblidar l’any que vaig fer de rei Herodes, ni tampoc puc oblidar les cares i reaccions d’espectadors i actors quan van veure que aquell any, el rei Herodes seria un noi de 9 anys. Ara que faig de Farruc, un lladre redimit, sento una gran oportunitat, ja que des de que era furieta he volgut fer un paper tant important, i ara que puc, gaudeixo al màxim cada assaig abans que s’acabin les actuacions.

 

Aquesta activitat és ideal per fer-la amb família: tenir persones estimades fa encara millor l’experiència. En el meu cas, em va agradar molt passar text amb el meu pare l’any que li van dir de fer de majoral, o al meu germà quan feia de Garrofeta. Sigui com sigui, amb paper o sense, es gadeix igual cada any fent-ho amb família. I si per desgràcia la família no pot o no vol, és molt satisfactori i reconfortant que vinguin a veure l’espectacle i et comentin la seva opinió, la qual cosa t’ajuda a créixer com a actor i com a persona.

Recent Posts

Leave a Comment

Contacta'ns

Not readable? Change text. captcha txt